Tot feia presagiar, en la prodigiosa vida del compositor holandès Jacob Obrecht (1457-1505), que la seva obra musical no tindria el ressò que certament es mereix. Els seus contemporanis, en efecte, li van fer ombra, però res no justifica la poca atenció que se li ha dedicat. És curiós perquè el compositor flamenc Johannes Tinctoris (1435-1511), un gran teòric de la música del Renaixement, va escriure en el seu tractat musical primerenc, el Complexus effectuum musices, que Jacob Obrecht era un dels músics més reconeguts de d’època. El que no es pot negar és que va tenir una vida professional erràtica per motius i problemes molt variats. Obrecht era un intel·lectual i en la seva música hi ha reflectits dissenys simètrics en l’estructura formal i relacions tonals basades en esquemes numèrics.
Quant a la Missa Grecorum, i malgrat tots els esforços que s’hi han esmerçat, no s’ha pogut determinar el seu origen. Tot fa pensar que la melodia del cantus firmus estructural d’aquesta missa sigui d’origen profà. I encara menys se sap amb certesa perquè porta l’adjectiu «Grecorum». Rob C. Wegman, especialista en la música del Renaixement, creu que la va compondre cap al 1490 i publicada posteriorment per Petrucci l’any 1503.
Aquest excel·lent enregistrament aplega diverses obres del compositor flamenc: Salve Regina a 6, Missa Grecorum, Cuius sacrata viscera, O beate Basili (és el primer enregistrament del motet), Mater Patris, Salve regina a 6, Sancta Dei genitrix i un Agnus Dei anònim atribuït a Obrecht per Rob C. Wegman.
El director Stephen Rice, que ha ocupat càrrecs acadèmics a la Universitat Southampton I Bristol, conscient de la seva erudició, ha confegit un repertori bellíssim que s’adequa perfectament amb el vitalisme de les veus del The Brabant Ensemble. Aquesta és una interpretació magistral de peces sagrades, eternes, immortals de suggeriments infinits. L’estil del conjunt vocal és incomparable I inobjectable.